NÀUFRAG

Al final el van deixar al cobert esperant  que es despertés i que ells poguessin prendre una decisió.

El nàufrag estava bastant cansat i no tenia forces ni d’obrir els ulls. Xèrica continuava amb els seus remeis per curar-lo.

Passaven les setmanes i encara no s’havia despertat, la gent de la tribu ja es feien la idea que es moriria, però la Xèrica sabia que no.

Un dia el cap i l’escamot van anar a fer una volta pels voltants de l’ illa per vigilar que no arribés cap més intrús i a buscar menjar pel poblat. El nàufrag es va despertar i una altra vegada es van creuar les mirades, no va haver-hi paraules i ell l’ acaricià però  la Xèrica va retrocedir atemorida.

En aquell moment  Xèrica havia recordat la història de les seves dues germanes. Les germanes havien mort per culpa d'enamora-se d'un nàufrag, Elles s’havien enamorat i havien marxat amb ell pensant que viurien una vida feliç. No va ser així, les varen esclavitzar per ser “bruixes” i les feren servir com a criades i fetilleres de la família.

Ella sabia que ell era diferent, però no volia caure en la temptació i decidí ajudar-lo a marxar d’amagat, estava convençuda que si es quedava el matarien.

Quan els guerrers es van adonar que el nàufrag no hi era, es van posar nerviosos, ella amb una mirada desafiant els va deixar clar que no el tornarien a veure mai més.