diumenge, 15 de juny del 2014


EL MEU DIARI, VIATGE AUSTRALIA

La primera nit ara  que tothom dorm podré explicar la meva primera experiència i com anat el primer dia Austràlia .

La meva amiga Eva i jo vam anar a participar a la partida de tv3 , el nostre somni era tenir una beca per anar estudiar a Sydney a Austràlia. Finalment guanyàrem i per això ara  mateix estic on soc.
Els nostres pares ens deixaren a l’aeroport  de Barcelona i des d’allà començà el viatge, estàvem molt contentes, però jo també estava molt nerviosa perquè encara mai havia anat amb avió, recordo com l’Eva amb va dir que mires per la finestra  que no feia por i sort que em va obligar perquè es veien uns camps que semblaven mantes de colors, també encara tinc la imatge de travessar el gran oceà.
En arribar hem anat directament el campus universitari anomenat Macquarie University.  Ens han donat la clau de la nostra habitació i hem anat corrents per poder descansar , a la mateixa habitació ens hem trobat a dues companyes  molt simpàtiques, ens comuniquem amb anglès perquè són australianes.
Elles dos ens han ensenyat durant la tarda el campus, es molt gran! Te tota una superfície gegant de gespa, dos camps de futbol, un de bàsquet i una pista de volei on podré practicar sempre que vulgui.
Ara ja aniré a dormir perquè ha sigut un dia molt cansat i intens.

Dia 2

Avui ha sigut un dia que recordaré tota la vida!

Com que érem dissabte no teníem classes i hem pogut anar a fer una volta i visitar una mica la ciutat de Sydney.
Al matí hem anat de compres, hem travessat el pont que té l’arc més alt del món anomenat Sydney Harbour Bridge, ens hem fet fotos de tot tipus. Després hem passejat pel parc botànic més bonic de la ciutat, té una gran varietat de vegetació. I finalment quan tornàvem cap al campus com que era tot fosc vaig agafar el mòbil per enfocar amb la llum el camí , de sobte vaig enfocar un cartell verd  i hi vaig veure dues potes gegants semblaven d’elefant. Però, eren las potes d’un cangur! Acabo de veure avui el primer cangur de la meva vida.  Qui hauria de dir que veuria el primer cangur a sobre d’un cartell de nit.



                                                                  Amb la raquel en el pont















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada