MALSON EN GROC

L’home entrà a casa amb la dona morta als braços, la posà sobre la taula i la començà a esquarterar, el cos ja fred i pàl·lid! Quan acabà la posà dins la maleta que li havia regalat la seva dona. L’endemà al matí marxà molt de pressa a l’aeroport, aconseguí a partir d’uns contactes pujar ell i la dona morta a l’avió. I començaria un llarg trajecte que el portaria a Austràlia.

Ell des de petit era un fanàtic dels taurons, col·leccionava tota mena de llibres que en parlessin, mirava tots els documentals marins dues i tres vegades i mai se’n cansava, els seus pares moltes vegades l’havien portat a l’Aquari de Barcelona, però ell no es quedava satisfet, volia tocar-ne un amb les seves pròpies mans. Sempre havia tingut el somni de caçar un d’aquells taurons enormes tan magnífics. Ara tenia la seva oportunitat.

Els dos plans que tenia, un marxar amb els diners i l’altre matar la seva dona, eren la base per aconseguir el seu objectiu, ell en realitat volia tot això per aconseguir anar a Austràlia i que la seva dona servís d’esquer als taurons.

Va arribar a Austràlia, va passar la nit en un hotel, no va aclucar l’ull, no podia deixar la seva dona sense vigilància, no podia ser que perdés o li robessin aquell tresor. No va deixar  de contemplar la maleta durant tota la nit, al cap de deu hores, a punt d’alba, es va aixecar, no va ni esmorzar i amb una cara d’alegria va deixar l’hotel i es va dirigir cap a la platja.

Feia un dia perfecte, va llogar una barca i es va fer a la mar. Quan va arribar al lloc que ell creia convenient  per trobar taurons va parar el motoret de la barca. El primer que va fer va ser tirar un tall de mà de la dona perquè els taurons s’acostessin atrets per la olor. Al cap d’una estona va començar a fer salts de felicitat veient que venia un tauró. Ràpidament va tirar tota la dona esquarterada, però de sobte va sortir entre les aigües un submarinista que estava fent un reportatge, ho havia gravat tot, havia vist els trossos de la dona.

Al principi el submarinista es va espantar, pensava ves a saber què farà aquesta persona amb mi. Sort que uns metres més enllà  s’acostava la barca dels reporters.